La felisnorància

Int: ||: Em :||^x8 ||: B7 | Asus2 | Em :||^x3 Am | Em | % | Am | Em | D ||: Am7 | Em :||^x3

| D | Am | Em |

||: G7 | G7/F | Em | Dsus2 :|| ||: Cadd9 | Em9/D :||

| A6 D^Δ(13) |

Quan un neix és ignorant i feliç

quan un és nen és ignorant i innocent

poc a poc ets vas fent gran

i prens consciència de la realitat

 

||: G7 | G7/F | Em | Dsus2 :|| ||: Cadd9 | Em9/D :||

M’he adonat de que ser molt

i només ser que no ser res

i quan sàpiga el que vull saber

potser tu ja seràs lluny d’aquí

 

El mon és un racó de vida

en mig de la immensitat

una excepció un accident

un succés sense sentit

 

Potser la nostra existència

és un error de l’evolució

i la nostra penitencia

és trobar sentit a tot això

 

I ara hem sento cansat

i sense ganes de saber més

però reconec que és un innat

és impossible no saber, no vull més

 

No es tot com un desastre?

no es tot com un contrasentit?

potser l’error està aquí

qui diu que no hi ha un principi sense fi

qui diu que no hi ha un fi sense principi

 

M’he adonat de que ser molt més

del que tu saps que jo ser

però quan sàpiga el que vull saber

potser tu ja seràs lluny d’aquí.