C G Am
No saps dir el meu nom i ets com un àngel
F C
que il·lumines la foscor de la meva consciència
E Am
transformant-me en la il·lusió de la meva existència
F G
i embogint el ¡s meus ulls amb la teva presencia.
Com aquells petons robats que et vaig fer,
com aquesta manera de jugar a fet i amagar.
Com aquests aires de boig, de futur somiador que tinc.
Tot es com u que, que no parla mai sobre els perques.
C G Am F G
No viuré sense l’enyorança de, de poder-te abraçar-te un altre cop
C G Am F G
Moriré abans de deixar de, de poder somiar amb tu cada nit.
Un bocinet de tu m’enduc als meus viatges,
de tant en tant faig excursions per dintre meu,
viatjo a la lluna ja saps soc astronauta
i de tant en tant tu hem sorprens per tot arreu.
Perquè ens varem conèixer en una nit de Sant Joan
perquè vas viatjarà amb mi a la meva illa de pau
perquè se que soc una mica com un nen
embadalit davant del tercer sol de la nit.
No viuré ...
F
I quan et trobis sola
G C Am
i quan et sentis cansada pensa en mi, pensa en mi.
I quan perdis l’esperança
i quan el mont set vingui a sobre pensa en mi, pensa en mi
F G C
En mi trobaràs una esquena on plorar,
F G C
o una guitarra que et farà cantar,
F G Am
en mi trobaràs aquest tímid noiet,
F G C
aquest home que te fred...
i que moriria pel teu somriure.