Salvador

Capo 2 Arm. A

||: Bm | G | A :||

Tu em vas saber escoltar atent sempre tu amb mi estares
tu em vas saber explicar aquella història mil vegades
i et trobo a faltar i em va saber tant greu
el no poder dir-te adéu, el no poder acomiadar-me.

Jo sóc aquell vailet amb els cabells daurats
amb la innocència als ulls i cara de somiatruites,
que s'inventava histories d'androides i vuitanteros
i que jugava a futbol amb les mans a les butxaques.

Recordo bé aquells instants quan a les cinc sortia d'escola

cercant entre la multitud la inconfusible caçadora

on hi duies sempre les mans desades dins, ben a la vora

i el R5 al descampat apunt per creuar Barcelona.

 

Els diumenges al matí sempre ens duies d'excursió

al parque dels canyons abans de fer el vermut,

o al parc de la Marquesa o aquell parc amb un estany

al que genial de tu anomenaves parque dels patos.

 

Tu m'ensenyares a somiar, tu em vas llaurar l'imaginari

amb les pel·lícules del King Kong amb Jorge More i companyia.

I m'ensenyares a contar i m'explicares com llegir el rellotge

amb aquells estris fets malbé que ajustares amb el teu llenguatge.

 

La teva elegancia avui dia perdura en mi,

la magia del passar-te el ganivet entremig dels dits

o amagar-te els puros amb la llengua cap dins la boca

trucs que vas aprendre al front amb la quinta del biberón

 

Jo no he viscut cap guerra com tu, jo no he sobreviscut a res,

no he vist la mort de tant aprop, jo no he vist l'Ebre baixar vermell

Ni una olla plena d'arròs caure del cim d'una cinglera

ni he estat en camps de concentració

tancat per platjes al sud de França

 

I jo li pregunto perquè a aquest algú superior.

Perquè la vida s'endú als nostres éssers estimats?

Amb un somriure irònic obert de bat a bat

i ens explica el seu tòpic de la llei de vida.